LES BONDATS DEL CONFINAMENT

Malgrat ser una situació denostada pels mitjans de comunicació i rebutjada com a indesitjada, el confinament ens pot aportar beneficis i alegries si deixem de considerar-lo negativament i el vivim com quelcom que pot enriquir les nostres vides.

Els qui el considerin feixuc com una llosa haurien de replantejar-se en què consisteix el seu dia a dia (rutina laboral organitzada, hàbits establerts...), les seves angoixes i examinar si realment passaria res si es capgirés aquest engranatge.

Sovint darrera el rebuig al confinament hi rau quelcom més profund. L’ansietat per quedar-se a casa sol o amb els convivents, la necessitat perentòria de sortir o la pròpia presó mental en la que es tanca qui diu “no ho suportaré” sovint emmascaren la por a reflexionar, a enfrontar-se a un mateix, a conèixer’s, a no tenir la vida reglada i organitzada. La inquietud causada per no dependre d’horaris, aconteixements o de que gent o fets externs ens organitzin la vida obstaculitza el saber aprofitar i explotar les pròpies capacitats i autonomia. Es tracta en definitiva de no témer al canvi. Si ens alliberem de certs llasts mentals que arrosseguem sense raó significativa serem capaços de veure que és possible no només suportar el confinament amb enteresa sinó també aprendre a gaudir-ne.

Lluny de representar una limitació aquesta situació d’excepcionalitat ens permet, enfrontant-nos a les pròpies mancances, superar falses limitacions, desenvolupar la nostra personalitat i enfortir el caràcter, fent-nos més hàbils, resolutius, flexibles i adaptatius, emergint-ne com a persones més fortes, independents i capaces, proporcionant-nos així mateix la oportunitat d’ aprofundir en les relacions amb les persones amb les quals convivim, millorant el diàleg i enfortint-hi els lligams. Confinament no significa incomunicació.



Així com l’actitud és important, l’entorn també hi juga un paper fonamental. Aprofitar l’estada creant un medi agradable i comfortable afavoreix la tranquil.litat. Es important també distribuir el temps, dedicar estones al lleure i aprendre a gaudir de “no fer res”. Redescobrir aficions oblidades i encetar-ne de noves.


Els humans tenim la poderosa capacitat de canviar la percepció de les diverses situacions mitjançant la voluntat i la imaginació. Però, acostumats com estem -sobretot a les mal anomenades societats “avançades” - a rebre tota mena d’estímuls i informació ja elaborada aquestes s’han d’entrenar una mica per aconseguir que estiguin en plena forma. Un infant que rep un excés d’inputs preformats com els que proporcionen mòbils i tauletes pateix una regressió de la imaginació i la creativitat, establint-se una clara i perniciosa preferència futura per als incentius preconcebuts front aquells que requereixen un cert grau de creativitat i esforç mental (llegir, escriure, dibuixar). De la mateixa manera, els adults que no exerciten regularment aquestes funcions del cervell humà es veuran més aclaparats per aconteixements que els fan sortir de la seva àrea d’activitat habitual, que ha esdevingut a força d’una rutina reiterativa una zona de “comfort” d’on se’ls fa feixuc eixir, requerint d’ un esforç addicional.

“Quelle drôle de planète ! pensa-t-il alors (...) les hommes manquent d'imagination. Ils répètent ce qu'on leur dit... Chez moi j'avais une fleur: elle parlait toujours la première..” reflexiona Saint-Exupéry en boca del petit príncep.

Malgrat això, el resultat final és no només altament satisfactori, ans també enfortidor de la personalitat, doncs qualsevol fita obtinguda pel propi individu és més estimulant i millor recompensa que cap premi assolit per mèrits aliens. La capacitat de triomfar no sobre ningú sinó amb nosaltres mateixos proporciona una sensació de plaer inigualable i infinitament millor que la que es pugui obtenir mitjançant cap substància artificial.

Filòsofs tan distants en el temps com Pascal (“Tout le malheur des hommes vient de ne savoir pas demeurer en repos, dans une chambre”) i Lao Tse (que ens recorda que sense sortir de casa pots conèixer el món i el cel sense mirar per la finestra) coincideixen sobre el tema.

Contemplar la vida, tenir temps per observar, per rumiar, per conèixer i per comprendre, gaudir del saber, d’estudiar, d’aprendre i fins i tot d’avorrir-se són plaers que esdevenen cada cop més excepcionals, escatimats i manllevats per la immediatesa de les noves tecnologies o per una pretesa obligació moral imposada de tenir una ocupació genuïna i productiva. Com deia Stevenson l’indolencia no consisteix a no fer res sinó a fer allò que no està reconegut pels dogmes establerts (“Idleness so called, which does not consist in doing nothing, but in doing a great deal not recognised in the dogmatic formularies of the ruling class”).

Saber també gaudir de la soledat, aprendre a dialogar amb el propi jo, disfrutar amb coses senzilles a les quals usualment no prestem atenció.

Per Frankl un dels fets més durs de suportar al camp de concentració era no tenir moments de soledat, que ell ansiava amb desesperació. Mirar els núvols durant cinc minuts li aportava una felicitat inenarrable.

Viure -i conviure- amb un mateix pot no ser fàcil, però d’aprendre’n se n’obté la més gran felicitat, ja que allò que depèn de la pròpia persona no ens decebrà ni fracassarà si no li permetem. Les fites més importants són aquelles que aconseguim pels propis mèrits, l’èxit de les quals rau el propi esforç i afany. Viure en pau i harmonia amb un mateix condueix a un recolliment infinitament agradable, com assenyala Xavier de Maistre en comparar la felicitat que li ocasiona el confinament al seu domicili (un lloc ple a vessar de tots els béns i riqueses desitjables) -imposat com a suposat càstig per d’un duel il.legal -a l’eufòria que experimetaria un ratolí ser tancat en un paller.

 

Consells per gaudir del confinament:

.Reflexionar sobre nosaltres i la nostra relació que tenim amb els qui convivim és una bona manera de començar. Això no vol dir que haguem de fer una anàlisi introspectiva en profunditat, sinó que examinem com (i si) interactuem amb aquells amb qui cohabitem i com podem millorar la relació que hi mantenim

.Crear un entorn agradable on estem còmodes i comfortables

.Millorar els lligams amb les persones amb les que es conviu. Tres paraules ens vénen a la ment: carinyo, tolerància i comprensió. Sovint petits canvis aporten grans millores

.Distribuir el temps, aprofitant-lo creant i gaudint dels espais de lleure. Aprendre a gaudir de “no fer res”

.Alternar les activitats ocupacionals (tasques de la llar, teletreball, endreçar,...) amb activitats de gaudi diverses

.Realitzar activitats de lleure que estimulin la imaginació: llegir, escoltar música, manualitats, pintar, escriure (diari, per ex.), jugar, labors d’agulla,...

  

.Redescobir activitats i aficions aparcades i encetar-ne de noves (costura, música, idiomes...)

.Exercicis de relaxació (control de la respiració, ioga,...)

.Exercicis de gimnàstica suau (de manteniment) i estiraments lleugers

  

Hem vist que la capacitat d’adaptació i la flexibilitat del cervell humà són un bé de valor incalculable. No només ens diferencien com a espècie sinó que també ens proporcionen eines il.limitades per adaptar-nos a les adversitats i ens permeten imaginar mons infinits. No ens cal cap avió per viatjar a l’altra banda del món; tenim dins nostre l’estri més poderós per fer-ho: la imaginació. No necessitem tenir cada dia experiències variades per apreciar-les de manera diferent: els nostres sentits ens ho proporcionen.



Una posta de sol es produeix a diari però diariament la veiem i la apreciem amb un caire diferent. Els nostres sentits ens fan aquest regal. La memòria proporciona a allò que veiem, sentim, ensumem o palpem matisos propis i únics, extrapolables a cada aconteixement de les nostres vides. I pot fer que el temps avanci o s’endarrereixi a voluntat. Aprenguem a gaudir-ne. Tanquem els ulls i escoltem-nos: oïm el nostre cor, la nostra respiració, sentim com ens corre la sang pel cos. La plasticitat del cervell humà és impressionant. No la desaprofitem. Explorem a diari les noves possibilitats que ens ofereix.Qualsevol situació pot ser revertida al nostre favor. Només hem de replantejar-nos com la volem viure i fruïr-ne.


  

No ens autolimitem per barreres invisibles que posen fre a la creativitat i a les capacitats que tots tenim en nom d’ unes rutines establertes. El confinament no és una presó; aquesta ens la fem nosaltres. Saber valorar i gaudir de les persones, coses i aconteixements que tenim a l’abast és un indicatiu de saviesa i de maduresa personal. L’adaptabilitat i la imaginació són dos dels grans triomfs de la humanitat. Utilitzem-les. Gaudir de qualsevol situació -com de la vida- depèn finalment d’un mateix.