Ansietat i stress. Crisis d'angoixa.
L' actual ritme de vida ens empeny a fer moltes coses i molt de pressa, afavoreix l'estress i l'ansietat. Sovint hem de combinar diferents rols vitals i no donem l'abast. Cansament, desinterès per la feina, problemes per dormir, irritabilitat i canvis d'humor, mal de cap i problemes digestius poden ser els primers avisos d'un desordre ansiós. Cosultar a temps el psiquiatre és essencial per prevenir complicacions.
A vegades l'ansietat es manifesta bruscament en forma de crisis d'angoixa, amb dificultat respiratòria, trastorns cardiacs, tremolors, mareigs i la sensació angoixant que passarà alguna cosa greu. Sovint s'associa a agorafòbia. L'alarma que produeixen condueix a un estat de desassossec i neguit constant que interfereix greument en la vida personal si no s'hi posa remei.
Les crisis d'angoixa, cada cop més comuns fins i tot en nens i adolescents, esdevenen un problema greu si no es tracten a temps, doncs poden augmentar en freqüència i intensitat, cronificant-se. A diferència d' altres patologies la seva presentació no passa desapercebuda i espanten molt qui les pateix, limitant sovint les activitats habituals per por a sortir dels entorns considerats com a "segurs" .
Cal, doncs, investigar-ne la causa i descartar malalties subjacents. El tractament - psicoteràpia i fàrmacs segons el cas - és més efectiu com més aviat es comença. La recuperació és possible però cal no deixar que es cronifiquin.
El ritmo de vida actual, que nos obliga a realizar muchas cosas en un breve espacio de tiempo, favorece el estrés y la ansiedad. Con frecuencia debemos combinar roles vitales diversos sin conseguirlo. Fatiga, desinterés por el trabajo, problemas para dormir, irritabilidad y cambios de humor, dolor de cabeza y problemas digestivos pueden ser los primeros avisos de un desorden ansioso. Consultar al psiquiatra es esencial para prevenir complicaciones como hipertensión o depresión.
A veces la ansiedad se manifiesta bruscamente como ataques de angustia, con dificultad respiratoria, taquicardia, temblores, mareo, sensación de muerte y con frecuencia agorafobia. Las crisis de angustia, cada vez más comunes incluso en niños, constituyen un grave problema porque si no se tratan a tiempo pueden aumentar y cronificarse. A diferencia de otras patologías su aparición no pasa desapercibida y asusta a quienes las sufren, limitando sus actividades habituales por temor a alejarse de los entornos "seguros". Pueden combinarse con agorafobia.
Se debe indagar su causa y descartar enfermedades subyacentes. El tratamiento -psicoterapia y fármacos según el caso- es más efectivo cuanto antes se comience. La recuperación es posible, pero no se debe dejar cronificar.
The modern way of life impels us to do many things and always quickly, favoring stress and anxiety. We must often combine different roles and can´t cope with them all. Fatigue, loss of interest in work, sleep problems, bad temper and changes in mood, headache and digestive problems may be the first warnings of an anxiety disorder. Seeking psychiatric help in time is essential to prevent complications.
Sometimes anxiety appears abruptly as a panic attack, with breathing problems, cardiac symptoms, trembling, dizziness and an anguishing sensation that something bad is going to happen. This is often associated with agoraphobia. The alarm state leads to a permanent uneasiness and anguish which can seriously interfere personal daily life if a solution is not found.
Panic attacks, increasingly common even in children and adolescents, can become a severe problem if they are not treated, because they can increase in frequency and intensity and become a chronic disorder. Unlike other diseases its presence does not remain unnoticed, and they usually scare those who suffer them, limiting daily activities for fear to leave "secure" environments .
Causes must be explored and other underlying diseases must be excluded. Treatment -psychotherapy, psychopharmacological approach, depending on each individual case- is far more effective the sooner it is started. Recovery is possible yet there must not be permitted for these disorders to chronify.